Litcat

Com fer lectors de poesia? Anna Ballester és professora d'Educació Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit molts cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dramatització de biblioteques i dramatització. L'any 2009 va publicar el seu primer llibre: Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia . Aquesta obra té l'objectiu de proporcionar recursos i estratègies per incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure poemes.  En aquest cas, Ballester acudeix a la Universitat d'Alacant per parlar-nos d'aquesta obra. Comença explicant la importància del docent en la societat, ja que aquest repercuteix exageradament en els alumnes. Per aquesta raó, la docència ha de ser una professió viscuda amb passió, dedicatòria i vocació. "Amor i poesia cada dia" diu Anna Ballester. Seguint les paraules de l'autora, aquests factors hau

Joan Valls i Jordà (1917-1989) és un autor alcoià què afectat per una esclerosi a la columna vertebral, viu una infantesa solitària. En 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra. En acabar la Guerra Civil l'empresonen per col·laborar amb la causa republicana i l'any 1974 publica el primer poemari en català La cançó de Mariola . Alguns dels temes que més empra aquest autor són:  comunió amb la natura:  La cançó de Mariola (1947) Amor tranquil: Versos a Sara  (1967) Introspecció i recerca del lloc al món: Breviari d'un eremita urbà (1975) Valls no feia poesia per a infants, però en alguns poemes hi fa servir els trets essencials: Jocs de paraules Ritmes marcats To juganer Musicalitat Referències a elements de la vida quotidiana Referències a la natura Per finalitzar cal destacar que aquest autor és una figura representativa de la generació poètica valenciana dels anys cinquanta.

Les endevinalles són un conjunt de frases, versos, etc ,. en els quals es descriu una cosa de manera indirecta o enigmàtica. La seua finalitat és que alguna persona endevine allò que amaga. Les endevinalles solen seguir el següent esquema: -           Primera operació: estranyament -           Segona operació: associació i comparació -           Tercera operació: metàfora final -           Quarta operació: donar forma atraient a la def. Misteriosa -           Preferiblement rimada A continuació es plantegen una sèrie d'exemples: Espill sense fi que moltes formes pot tenir, vist de mil tonalitats, és un lloc on somiar Clack, clack, clack, clack, apretam i la caligrafia veuràs. Paraigües per a les formiques, pot ser de moltes mides, però ves amb cura! que amb alguns la vida s’atura. Vigilant espavilat que té uns grans plats pel dia al cau i per la nit és brau

El limerik és un tipus de poema que es pot trobar dins dels gèneres literaris infantils anglosaxos. Aquest es caracteritza per no tindre cap sentit. La seua construcció segueix cinc passos, i aquests són: - 1r vers: indica qui n’és el protagonista - 2n vers indica la qualitat més característica del protagonista. - 3r i 4t versos: realització del predicat (Què fa el protagonista) - 5è vers: epítet final, de caràcter extravagant. A continuació es presenten tres exemples de limerik que han sigut creats a l'aula. En el cel hi havia una gavina que era divertida i divina però un dia va oblidar el seu nom i li’l va preguntar a la cosina, aquesta li respongué: endevina! ¡Ai quina gavina més figa! Hi havia un cuquet que era molt xicotet un dia es va ficar per un clotet i es va trobar al seu amiguet, es va posar molt content! Hi havia dos germans que eren sabuts i entremaliats un dia rodaren fins quedar marejats i cai

En la classe de hui s’han llegit i comentat diversos poemes de l’autora catalana Joana Raspall. En aquesta entrada, es parlarà en especial del poema anomenat “ El dinosaure” . El poema ens conta la història de la evolució dels dinosaures ensenyant-nos com vivien abans i com es mostren hui en dia en un museu. Aquest, podria utilitzar-se en l’aula d’educació primària amb la finalitat de valorar la importància dels museus, que ens mostren allò que ja no tenim al nostre abast i ha format part de l’evolució de l’èsser humà. Proposta didàctica: Buscar les paraules que no entenguen del text. Trobar les rimes i explicar si son son assonants o consonants. Identificar els elements característics d’un poema. Donar-los el poema en alguns buits per a que els xiquets els emplenen en paraules que rimen que trobaran dins d’una caixa amb més opcions de les que necessiten. Fer un dibuix que detalle tot allò que s’explica al poema. Finalment se’ls demanaria que feren el seu

En Ceba i en Pebre  és una obra de Laura Reixach dirigida als infants. Aquests narra la història de dos pingüins que, després d'haver passat molts anys junts, tenen el desig de formar una família. Açò era molt difícil d'aconseguir, perquè els dos protagonistes són mascles i per tant no podien pondre cap ou. No obstant això, un dia troben un ou abandonat i acaben formant una família molt feliç. Aquesta obra presenta unes il·lustracions molt cridaneres que  capten l'atenció del lector. D'altra banda, el text presenta una dificultat molt baixa que facilita la comprensió del total del contingut del llibre. Pel que fa al conjunt que formen aquests dos, el text i les imatges es troben en constant unió i simbiosi. D'aquesta manera la història transcorre d'una manera més ràpida i divertida.  Per acabar, recomane la lectura d'aquest llibre ja que a més de que és molt visual i motivador per als xiquets de hui en dia, transmet un valor molt important: el r

Avui s'ha parlat a l'aula sobre un article de Gemma Lluch, professora titular de la Universitat de València del departament de Filologia Catalana en la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. El text que s'ha presentat s'anomena "Per a qui escriuen els autors de literatura infantil?" i d'aquest es pot parlar de molts aspectes: En primer lloc, quant a les idees claus del text es destaca: Segons Umberto Eco, els escriptors de literatura infantil tenen molt en compte el lector model i això implica seguir les característiques editorials com per exemple ús de coberta més dura, etc. La literatura infantil està marcada per l'edat dels lectors i per una no pertinença al món cultural dels adults. L'autora defèn que no és necessari que la literatura per a infants siga sempre per aprendre, sinó també per gaudir. La literatura infantil considerada com a paraliteratura, pels seus paràmetres usats els quals estan fora de la literatura tradici

Avui hem llegit a classe un article de Jacqueline Kergueno, directora internacional del desenvolupament juvenil de Bayard Presse. Aquest article s'anomena "Ajudar als nens a esdevenir lectors" i es pot trobar seguint la següent referència bibliogràfica: KERGUÉNO, Jacqueline, “Ajudar els nens a esdevenir lectors”, dins Faristol , 3, (desembre, 1986), ps. 16-20. En aquesta lectura l'autora posa en manifest diverses idees sobre com facilitar i introduir als més joves a la lectura.  Són les següents: Saber llegir no és sols reproduir allò que vegem escrit, sinó també entendre-ho i gaudir-ho. El plaer de llegir és trobar prou gust en l'activitat de la lectura per tenir ganes de continuar-la i de renovar-la. Els llibres han d'estar adaptats als lectors, no es pot manar llegir als infants i que el llibre els supose un problema. El lector debutant necessita un text a la mesura de les seues capacitats, un text d'acord amb la seua sens

Per què la literatura infantil ha estat considerada paraliteratura? La paraliteratura és una expressió què fa referència als relats que segueixen criteris industrials i què es consideren al marge de la producció exactament literària. Alguns autors/res defenen que la literatura infantil pertany a aquest tipus de producció literària. Per què? La literatura infantil es pot considerar com aquell gènere què no segueix uns paràmetres literaris de manera estricta, ja que va dirigit a un públic molt limitat, per tant han d'adequar-se a les seues necessitats, gustos i capacitats lectores. Altres conceptes que s'han de tenir en compte són els següents. El lector model és el tipus de lector per al qual l’escriptor/a dedica el seu relat. La competència literària és la capacitat que adquireix una persona per a poder entendre i interpretar un obra, així com el seu context i la relació que existeix entre aquests. Està formada per altres subcompetències com la cultural, li

Què és la literatura? Moltes vegades hem escoltat aquesta paraula, a l'escola, a l'institut...  Però, què és la literatura? Alguna cosa relacionada amb els llibres, estudiada a les assignatures de llengua, entre altres? Doncs bé, la literatura és l'art de compondre obres escrites què segueixen una sèrie de característiques determinades segons el període històric en què se situe. A més a més, aquest terme té diferents interpretacions com conjunts d'obres que engloben una època, una llengua, una cultura, un tema, un gènere literari, etc. La literatura i els seus components seran el tema principal del qual es parlarà en aquest blog. Així mateix, dins d'aquest art lingüístic, es tractarà en especial aquella literatura què està dedicada als més menuts de la societat, els xiquets. ¿Existeix una literatura infantil? Michel Tournier Tournier planteja aquesta qüestió a través d'un article. En aquest no contesta de manera clara a la pregunta d