Xarrada Teresa Broseta

Teresa Broseta (1963) és escriptora de narrativa, poesia i teatre infantil, juvenil i d'adults. És llicenciada en ciències de l'Educació i Filologia Hispànica. Va començar escrivint poesia, ja que com ella mateixa diu, "és més curteta i senzilla". Va rebre el Premi Carmesina de narrativa infantil l'any 2001 per La botiga del Carme. 

Avui ha vingut a la nostra aula, ja que forma part dels autors que visiten la Universitat d'Alacant pel cicle "Escriu el País". Per a començar, ens llig un relat anomenat El primer dia d'escola, què ha escrit per a l'ocasió. Aquest narra la història d'una xiqueta què comença un nou curs, el qual serà molt diferent dels anteriors, ja que molts dels seus amics ja no hi són, hi ha molta infelicitat pel camí al centre, els esdeveniments del context han canviat molt, la fan escalfar la veu per començar a cantar una cançó què ella no vol cantar... En definitiva, conta l'anècdota d'una xiqueta que troba molts canvis al començament d'un nou curs a causa de la guerra i dictadura que s'està vivint al seu país.  És un text molt descriptiu de les sensacions tan miserables que pot arribar a viure, fins i tot una xiqueta, a causa de la guerra. 

Broseta explica que ha tingut la sort què en la seua casa contaren moltes històries i anècdotes. Per aquesta raó, ella conta moltes d'aquestes, les quals escoltava dels seus familiars. A més a més, creu important el fet d'educar als més petits en  convivència, sense violència. Per aconseguir-ho, és essencial introduir a l'aula relats com aquest.

D'altra banda, aquesta autora expressa que és necessari que els docents escoltem els interessos dels xiquets per adaptar-nos a ells. D'aquesta manera ells són els protagonistes del seu aprenentatge i els constructors del seu coneixement. En aquest cas, posa un exemple d'uns nens etiquetats com a "xiquets amb actituds disruptives" i "malfaeners". Aquests s'interessaven pel teatre, però havien de seguir les classes tradicionals a l'igual que la resta de companys. Un dia se'ls va permetre participar en obres de teatre, i aquests xiquets van demostrar que valien molt més del que la resta de persones pensaven. D'aquesta manera es verifica que l'aprenentatge és reial quan s'adquireix a través dels gustos de l'aprenent.

A continuació, a través de les preguntes que llancem el públic de la xarrada, Teresa Broseta presenta algunes de les seues obres com: 

• El gall despistat. És una obra que agrada molt als xiquets, ja que té un to molt humorístic.
• El flautista valent. És una obra que agrada molt als joves.
• L'estiu dels pirates. En aquest cas, l'autora explica que per norma general, els autors no volen que les històries que escriuen s'obliden, al contrari volen que perduren durant el temps. No obstant això, ella voldria que aquesta desaparegués, ja que narra la història dels immigrants i el fet que perdure significa que aquest problema social encara perdura.

Per acabar, Teresa Broseta posa en èmfasi la importància que les dones ens llancem sense por a l'escriptura i a la publicació d'obres, ja que sembla que per ser dones tinguem por a equivocar-nos, a ser superades. Hem de ser valentes i anar avant per fer de la literatura un art millor.