Ressenya: Les aventures d'en Pere Pistoles

JANER MANILLA, Gabriel (1990). Les aventures d’en Pere Pistoles. Barcelona: Bruño, 144 p.

Les aventures d’en Pere Pistoles és un llibre de Gabriel Janer Manilla què està il·lustrat per Mercè Arànega. L’edat a la qual està destinat és d’àmbit juvenil.

En primer lloc, Gabriel Janer Manilla (1940) és mestre, catedràtic i escriptor de la llengua catalana. Té una obra molt àmplia i inclou novel·les per a xiquets i joves, narrativa per adults, teatre, assaig i llibres didàctics. Totes les seues obres tenen en comú la sensibilitat pels dèbils, un sentiment profundament ecològic, una atenció particular als problemes de caràcter social, un refús total de la violència i un clam a favor de la solidaritat entre altres. Així mateix, presenta al lector lirisme i un llenguatge delicat i poètic. Aquest autor ha rebut diversos guardons per les seues obres: Premi Josep M. Folch i Torres (1975) per El rei Gaspar, Premi de la Generalitat de Catalunya (1986) al millor llibre infantil publicat eixe mateix any per Tot quant veus és mar, Premi Cavall Fort per El corsari de l’illa dels conills, etc.

Pere Pistoles és un pistoler de la Gran Planura que està enamorat de Miquela Peroles, la qual és segrestada per uns indis. El pare d’aquesta jove encomana a Pere Pistoles que la rescate i la torne a casa a canvi de poder casar-se amb ella i ser el successor del Xèrif. Durant el camí de cercada dels indis, Pere Pistoles es troba a altres personatges que intenten ajudar-lo però aquest creu que amb les seues pistoles té més que suficient per a salvar a la seua amada. Ho aconseguirà?

Aquesta obra és molt divertida i cridanera per al lector, ja que Pere Pistoles és un personatge molt cabut i sempre està defensant la seua valentia i el bon ús de les seues pistoles, creient-se invencible. A més, com que es tracta d’una obra teatral, és molt més fàcil de llegir i entendre el context en el qual es narren els successos. 

 Pel que fa al llenguatge emprat, el vocabulari és molt senzill i accessible per a tot tipus de públic. A més, s’utilitzen diferents tipus de signes de puntuació com els punts suspensius, les exclamacions, etc.; els quals ajuden a crear emocions i doten de simbolisme els relats. A més a més, s’utilitzen estructures de text escrit en vers per donar un estil diferent de les explicacions que fan els personatges cap al protagonista. Amb açò, es crida l’atenció del lector o l’oient (en el cas de representar-ho), ja que es diferencien dues maneres de plantejar la trama.

D’altra banda, quant a l’estructura de l’obra teatral, no està dividit en actes, és a dir, es tracta d’una acció continua sense talls. No obstant això, es poden interpretar els canvis d’escenari, ja que el narrador introdueix descripcions dels diferents espais on ocorre la història. Així mateix, encara que no podem trobar els actes que detallen el plantejament, nus i desenllaç, des del començament del relat es presenten els conflictes què abordaran tot el desenvolupament i què ajuden al lector a caure en temptació de seguir llegint fins al final. En suma, l’obra presenta un ritme molt ràpid en els canvis d’escena, en els quals s’empra música (descrita específicament a través de les acotacions i descripcions per aconseguir-ho.

Quant al narrador, es tracta d’un arlequí que apareix per descriure a través del vers els canvis d’escena. Es troba poques vegades, ja que la major part de narracions es troben amb acotacions. No obstant això, es guia al lector a través de tota la història a través de la tercera persona. A més a més, dóna a conéixer tot tipus de detalls, com si fóra un constant espectador que intervé poques vegades, però que a més coneix i transmet tots els pensaments del protagonista. D’aquesta manera es facilita la comprensió del text i ajuda al lector a poder imaginar possibles futurs esdeveniments.

Pel que fa als personatges, es destaca Pere Pistoles, el protagonista de tota l’obra. Aquest és pistoler i està enamorat de Miquela Peroles, qui és raptada. Aquest fa tot el que creu necessari per a salvar-la. Ell es descriu com una persona molt valenta que sap utilitzar les pistoles i és capaç de guanyar a qualsevol contrincant. No obstant això, la resta de personatges que apareixen a l’obra el descriuen com una persona poregosa que sols pensa en les pistoles i que sense aquestes no té res més, com intel·ligència. Aquest personatge és pla, és a dir, no canvia en cap moment de la història, sempre està pensant en les seues pistoles i el poderós que es converteix quan les utilitza. A més, viu un final de decepció en què la seua amada el rebutja.  

Amb relació amb l’espai i el temps es poden destacar una sèrie d’aspectes: d’una banda, l’espai va canviant, ja que el protagonista viatja fins al lloc on troba els indis, però tots aquests escenaris són de característiques semblants, ja que es troben a l’oest; d’altra banda, quant al temps, transcorren uns pocs dies des que comença, fins que acaba el relat.

Un altre punt important a tractar és la il·lustració, la qual en aquest cas està dissenyada per Mercè Arànega. Es pot dir que és atractiva i cridanera per al lector perquè mostra les imatges més rellevants de l’obra, fet que ajuda a entendre millor la seqüència de la història. No obstant això, considere que la disposició de les il·lustracions podria millorar, ja que la majoria d’elles es troben abans del text que les explica i pot crear molta confusió al lector. D’altra banda, destacar que s’utilitzen els mateixos colors: escala de grisos i taronja, fet que pot deures a l’ús del taronja com a referència a la terra de l’oest.

En l’àmbit del disseny i la impressió es pot parlar de les següents qüestions: en primer lloc, la coberta presenta una imatge de Pere Pistoles i les seues volgudes pistoles; en segon lloc, en la coberta també es pot trobar el títol de l’obra, el nom de l’autor d’aquesta i el de l’editorial; en tercer lloc, en la contraportada es planteja un breu resum sobre els escrits de Gabriel Janer Manila. A més a més, la impressió és de qualitat, ja que presenta colors adaptats al context de l’obra, la tipografia és nítida i amb grandària que no dificulta la lectura.

Cal fer una especial referència al fet que el text està compost principalment per diàleg i acotacions que descriuen detalladament el que succeeix a l’obra i efectes especials com pot ser la música que sona entre les diferents escenes. També és important destacar la inclusió de moltes activitats destinades a la comprensió i valoració del teatre a la darrera part del llibre. D’aquesta manera s’ofereixen moltes possibilitats per a treballar el teatre amb els més petits, i els motiva més a representar-ho.

Per acabar, en general aquest llibre és un bon exemplar per arribar als més menuts  la lectura en valencià, i en especial el teatre (gènere que moltes vegades s’oblida). Amb les il·lustracions utilitzades i el llenguatge tan clar i concís que es presenta, tot lector pot gaudir de la lectura, la llengua i la cultura valenciana, objectiu que els docents hauríem d’assolir amb els alumnes.