Literatura Catalana Infantil

En aquesta entrada em dispose a fer una reflexió sobre l'assignatura anomenada Literatura Catalana  Infantil, la qual s'imparteix de manera opcional en el primer quadrimestre del tercer any del Grau de Magisteri d'Educació Primària. 

En aquesta assignatura he aprés a valorar la importància de la literatura, i més encara, la rellevància de tractar-la a l'escola amb els més menuts. Aquest art ofereix molts beneficis a aquells que la lligen, escolten, escriuen, etc. A més, dota de bellesa la vida d'aquells que la practiquen. 


He d'admetre que pensava que aquesta matèria era innecessària per a la formació del docent, ja que no recorde haver-la estudiada quan vaig cursar l'ensenyança primària. Però amb el temps he arribat a la conclusió següent: com que els mestres no coneixen aquest art i no saben com tractar-lo amb els alumnes, no el treballen a l'aula i lleven aquesta oportunitat als seus alumnes.

A més a més, incloure la literatura a l'aula no significa llegir teoria sobre alguns autors i llegir un conte sense fer cap reflexió d'allò que s'ha plantejat, o aprendre continguts de diferents gèneres sense posar exemples, contextualitzar-los, etc. La literatura ha de ser una àrea que es tracta amb molta sensibilitat, passió, motivació i dedicació. Els mestres hem de ser capaços de transmetre la bellesa de les obres als nostres alumnes.  

D'altra banda, he aprés que es pot treballar de moltes maneres, no sols llegint. Els alumnes poden ser els creadors de les seues obres, poemes, endevinalles, contes embastats i limeriks entre altres. D'aquesta manera els xiquets són els creadors del seu coneixement i per tant aprenen amb molta més facilitat.

Com a futurs docents hem de comprometre'ns a introduir la literatura i tot el que això comporta dins de la nostra aula. Els nostres alumnes han de gaudir d'ella i per aconseguir-ho, hem d'adaptar-nos a les seues necessitats i gustos per motivar-los a indagar més sobre aquesta.


Comentarios

Entradas populares de este blog

El conte embastat

El dinosaure

Gabriel Janer Manila